dissabte, 10 de febrer de 2018

La Txelo ens parla de Vázquez Montalbán








MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN


Com ja sabeu, Vázquez Montalbán va ser un escriptor que, no només es va dedicar a escriure novel·la.
Dins del seu bagatge podeu trobar assaig, poesia, política, cuina, articles, novel·la, cròniques de viatges, etc. Els premis que va rebre li van arribar quan ja havia publicat més de cinquanta llibres.
Viatjava igual que menjava, igual que escrivia, de manera compulsiva.
Els llibres que llegireu aquest mes són, sense cap mena de dubte, la seva obra més coneguda a l’Estat Espanyol i també a escala internacional.
Particularment, he llegit alguns títols d’aquesta sèrie i els he trobat àcids, divertits, amb aquest punt cínic i crític contra la societat que ens envolta, d’una manera o d’una altra havia de deixar anar el seu parer sobre moltes qüestions que es vivien als barris de Barcelona.
A mi que no m‘agrada el futbol però vaig riure moltíssim amb Decàleg del culé, també us recomano El pianista, Y Dios entró en la Habana, La Aznaridad i alguna coseta que va escriure sobre cuina. Molt interessant la seva obra periodística, està publicada en tres volums.  Penso que gaudireu de valent amb Una educación sentimental: Praga Animeu-vos a llegir la seva obra fóra del Pepe Carvalho.


Recomanacions web:

Del tercer enllaç, si us plau, llegiu l’article del diari Ara, el del Carlos Zanón

Isabel Allende

El passat dijous 18 de gener vam comentar les lectures de l'escriptora xilena Isabel Allende, el comentari general de tothom va ser que ens havia agradat, encara que en alguns moments es feia reiteratiu el que explicava.

Després vam recollir les properes lectures sobre Manolo Vázquez Montalbán, ens esperen les aventures del detectiu Carballo.


dijous, 7 de desembre de 2017

La Txelo ens parla d'Isabel Allende

Com sempre i puntualment la Txelo ens acompanya amb els seus comentaris que, segurament, ens ajuden a omplir de contingut la nostra lectura.
Mil gràcies.








                                                       Isabel Allende

Em sembla que ben poc us puc aportar sobre aquesta escriptora.
Ara fa temps que no he llegit cap llibre seu però, us confesso que fa uns quants anys llegia tot el que se’m posava pel davant.
Com sempre, uns títols t’agraden més, altres no tant i altres t’arriben al cor i, reconec que això em va passar amb El plan infinito, el vaig trobar molt diferent del que havia llegit d’ella fins aleshores, a l’arribar a l’última pàgina hagués seguit llegint hores i hores. Paula, com sabreu, parla sobre la seva filla i tot i que està escrit com a novel·la és un llibre biogràfic, si no l’heu llegit i ho feu ara, heu de saber, per no enganyar-vos, que plorareu de valent.
També recomano, pel vesant històric, Hija de la fortuna i Retrato en sepia, Eva Luna i, com no, la novel·la que li va donar fama mundial, La casa de los espíritus.
Aquest mes, cadascú de vosaltres llegirà un títol diferent, si us agrada podeu fer intercanvi.
Espero que gaudiu de les lectures.


Carson McCullers

El dia 16 de novembre ens vam trobar per parlar de l'escriptora Carson McCullers. La majoria de nosaltres vam llegir el mateix llibre: El cor és un caçador solitari. La Maribel va ser l'única persona que en va llegir un de diferent: Reflejos en un ojo morado.
Feia molt de temps que un llibre era el protagonista de la sessió, ja que el nostre club, el CLA! es caracteritza en fer de l'autor o l'autora els protagonistes.
Va ser una sessió molt interessant on vam aprofundir sobre la lectura. El que ens va quedar després dels comentaris va ser: el protagonisme de personatges inadaptats o marginats, manca de comunicació entre les persones possiblement per evitar el compartir els nostres problemes amb gent com nosaltres, el valor de l'amistat, la solitud i la recerca de l'amor.









dissabte, 4 de novembre de 2017

La Txelo ens parla de Carson McCullers




Carson McCullers amb Marilyn Monroe,  Isak Dinesen i Arthur Miller

 “Val a dir d’entrada que l’amor és una experiència compartida entre dues persones, però que sigui compartida no vol dir que sigui semblant per als dos implicats. Existeix l’amant i l’amat, però són de països diferents.” Carson McCullers


Heu fet una bona elecció escollint una lectura d’aquesta escriptora. Aquest any es compleixen cent anys del seu naixement.
La seva vida no va ser fàcil, sobretot dins del context de l’època que li va tocar viure. D’això que us parlo queda força patent llegint  El corazón es un cazador solitario.
Amb 40 anys es va veure obligada a dur bastó ja que patia una malaltia reumàtica que li produïa dolors fortíssims i, més tard va patir un càncer de mama.
Va morir amb només 50 anys.
Si us ha agradat la Carson McCullers també us recomano llegir,  Frankie y la boda, Reflexos en un ull daurat i La balada del cafè trist, del qual us adjunto un paràgraf que em va semblar genial.

Perquè el licor de la senyoreta Amelia té una qualitat especial pròpia.
És net i penetrant quan toca la llengua, però un cop empassat et continua cremant el de dins una bona estona. I no només això. De tothom és sabut que si escrius sobre un full de paper blanc amb suc de llimona no en queda rastre. Però només que acostis el paper un instant a la flama, les lletres s’enfosqueixen i et revela el seu significat. Doncs imagineu que el whisky és la flama i que el missatge és allò que només es coneix dins l’ànima de l’home; és així com pot entendre’s la vàlua del licor de la senyoreta Amelia.



Paul Auster

El 19 d'octubre ens vam trobar per comentar les lectures de Paul Auster. En general ens van agradar molt a tothom.


dilluns, 9 d’octubre de 2017

Iniciem un nou curs

La proposta de lectures per aquest nou curs 2017-2018 és fer un viatge al voltant del món.
Agafa les maletes i les omplirem de llibres. 
Bon viatge i bones lectures.